Alguns asajos:
Descalç recorro una navalla,
sens treva ni descans del cor.
Descalç exploro la troballa,
de saber-me enmig del dolor.
Tinc fred, tinc gana, tinc set.
Pero res més lluny de frenar-me,
només em fan anar mes lluny,
només alimenten l'esperança.
I quan ja no quedi fulla per recorrer,
quan el que busco no hi sigui
Llavors arribara la fatiga,
i amb ella la mortal caiguda.
Pero mentre em quedí temps de vida,
mentre pugui seguir afilant l'acer,
no descansaré als llorers de la mentida
ni m'entretindré buscant plaers.
[Noºrima]
¿Sents com les busques donen voltes?
¿Sents com el futur devalla lentament?
¿Sents com el sol asenyala el pas del dia?
¿Sents com es mou el firmament?
El temps pasa inexorable,
per molt que lluitis.
Ni paraules ni actes el deturen,
per molt que vulguis.
Ni l'anhel més profund el torba,
el temps sempre segueix el seu curs,
només hi ha una manera d'aturar-lo.
L'única sortida es la mort.
¿Sents com les busques donen voltes?
¿Sents com el futur devalla lentament?
¿Sents com el sol asenyala el pas del dia?
¿Sents com envelleix la nostra ment?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada